EL CANVI CLIMÀTIC A LA CONCA DEL MEDITERRANI

 

El canvi climàtic és una realitat que ja ha començat a afectar-nos de forma directa. L’IPCC ha publicat un document  on s’exposen els punts més destacats d’aquesta etapa climàtica, els seus efectes en tots els nivells, i possibles solucions per mitigar-ne el seu avenç. L’àmbit d’estudi és la conca Mediterrània, entenent aquesta per la regió formada per tots els països que voregen la costa i els que la comprenen. Així, la zona d’estudi comprèn països d’Europa, Àsia i Àfrica.

Per entendre la situació, cal revisar el context en el que es troba la regió. L’any 2020 hi residien més de 500 milions de persones, la meitat de les quals habita en zones del sud, amb previsions que es superi el llindar del 60% l’any 2100. La majoria de  residents habiten en zones costaneres, atretes per el relatiu bon clima durant bona part de l’any però que cada vegada viu més intensament els efectes del canvi climàtic.

Els principals efectes observats en els darrers anys a la conca mediterrània, punt calent del canvi climàtic  en el context global, son l’augment de la temperatura del mar i l’atmosfera com a més notoris. Fan pensar en un increment dels riscos naturals i extrems, així com una pèrdua de la biodiversitat, marítima i terrestre. No només afecta al medi biòtic, sinó també al medi antròpic, financer, social i turístic. La localització de la conca és clau per entendre les problemàtiques i els riscos a que s’exposa. Es troba en una zona de transició entre dues zones de circulació atmosfèrica, fet que provoca alternança de períodes tranquils i anticiclònics, amb períodes més complexes. Els períodes anticiclònics i càlids superen als períodes humits, per tant, les onades de calor a l’estiu, i de vegades, fora de l’estiu, s’incrementen a la vegada que persisteixen en el temps. En conseqüència, la temperatura de la superfície del mar augmenta entre  0,29 i 0,44ºC per dècada. També repercuteix en el nivell de salinitat de l’aigua, provocant un augment gradual de més de 0,6psu a finals de segle.

Altres efectes son l’increment dels períodes de sequera, així com també la recurrència més especiada però més intensa d’esdeveniments adversos com pluges torrencials, ciclons mediterranis i temporals d’onatge significatiu i l’increment d’incendis forestals. Aquest fet incideix de ple en la classificació climàtica de Köppen, llocs on ara estan categoritzats com a clima mediterrani, passaran a ser desèrtics semiàrids, en especial la Península Ibèrica, així com també regions de clima oceànic, esdevindran regions amb clima mediterrani.

On més es notarà aquest canvi és a la meitat nord de la conca, per tant, zones Europees destinades al turisme es veuran notablement afectades, com Itàlia, les Illes Balears, el llevant de a Península Ibèrica i Grècia. Les vulnerabilitats específiques de la regió mediterrània són molt nombroses, essent les inundacions de les costes el factor més alarmant, a més a més de com s’ha comentat, l’augment de les sequeres i les onades de calor. Tot això comporta un seguit de vulnerabilitats en molts aspectes socioeconòmics i de recursos naturals, per exemple manca d’aigua potable, i excés de demanda per part d’agricultors, sector molt important de la conca mediterrània juntament amb el sector terciari, provocant d’aquesta manera una dependència difícil de revertir. Els boscos mediterranis pateixen sequeres cada vegada més recurrents i intenses, fet que els desgasta, a més a més de patir greus incendis que en condicionen encara més el seu correcte desenvolupament. Com s’ha comentat anteriorment la façana costanera rebria l’embat més important d ‘aquest canvi, on els temporals poden afectar amb més insistència, provocant així un major impacte i més perllongat en el temps, sumat al fet que el nivell de la superfície del mar seria superior, per tant, amb més capacitat de destrucció.  L’est del mediterrani es veuria més afectat per l’augment del nivell del mar, en especial atenció Egipte.  

 

 A nivell sòcio-humà, la demanda d’aliments provocada per el creixement demogràfic i altres processos demogràfics serà impossible d’abastir amb el producte local, havent de cercar importacions per satisfer la demanda. Aliments com els cereals, olives ,arròs o arbres fruiters poden patir canvis en la seva producció i creixement.  També les onades de calor més constants i intenses poden provocar riscos de salut greus, sobretot en infants i dones a les ciutats i zones de costa. Més de 70 milions de persones es veurien exposades a un estrès càlid l’any 2050.  L’augment de temperatura estival, implica nits tropicals, o tòrrides cada vegada a més ciutats, un factor molt perjudicial. La salut humana és també vulnerable a altres riscos alterats per el canvi climàtic.

L’IPCC ha elaborat un seguit de mesures d’adaptació i desenvolupament sostenible a la conca Mediterrània que inclou aspectes que afecten a tots els àmbits econòmics i socials. Els ecosistemes insulars plantegen mesures per prevenció d’incendis, així com regeneració de vegetació. L’agricultura eficient és clau per la conservació i estalvi d’aigua, potenciant el sistema de regadiu mesurat o utilització d’eines agroecològiques per major retenció d’aigua dels sòls.  Millorar les infraestructures dels edificis fent-les més sostenibles i verdes és clau, així com implantació d’avisos en cas de temps sever per poder prevenir els seus efectes adversos. El canvi climàtic a la regió mediterrània impacta de forma desproporcionada i desigual.

Els sectors on la transformació i mitigació han de ser més importants son l’energia, el turisme, sector hidràulic, alimentació, finances i les franges costaneres. Aquest àmbits han de ser tractats amb especial atenció per poder reduir els efectes, així com cercar alternatives sostenibles per retardar-ne el procés. La política juga un paper clau en l’aplicació de les mesures pertinents, ja que es necessita una jurisdicció que les avali de forma bilateral, impulsant projectes amb fons monetaris generosos. El MSSD ( Mediterranean Strategy for Sustainable Development) és una eina jurídica que s’aplica per regular els problemes ambientals a la conca mediterrània.

En conclusió, el mediterrani presenta circumstàncies que fan reflexionar sobre l’arribada del canvi climàtic, afectant a tots els sectors de l’economia, biòtic, social i antròpic. Les inundacions,  sequeres, l’augment d’onades de calor i la pujada del nivell del mar son els efectes que més repercussió directa poden causar a la societat, essent el mediterrani un punt calent en el context planetari. L’adaptació  i mitigació d’aquest canvi és clau per poder continuar amb els processos socials i econòmics que es donen a la conca, ideant projectes sostenibles per reduir l’impacte del canvi climàtic.