EL CANVI CLIMÀTIC A LA CONCA DEL MEDITERRANI

 

El canvi climàtic és una realitat que ja ha començat a afectar-nos de forma directa. L’IPCC ha publicat un document  on s’exposen els punts més destacats d’aquesta etapa climàtica, els seus efectes en tots els nivells, i possibles solucions per mitigar-ne el seu avenç. L’àmbit d’estudi és la conca Mediterrània, entenent aquesta per la regió formada per tots els països que voregen la costa i els que la comprenen. Així, la zona d’estudi comprèn països d’Europa, Àsia i Àfrica.

Per entendre la situació, cal revisar el context en el que es troba la regió. L’any 2020 hi residien més de 500 milions de persones, la meitat de les quals habita en zones del sud, amb previsions que es superi el llindar del 60% l’any 2100. La majoria de  residents habiten en zones costaneres, atretes per el relatiu bon clima durant bona part de l’any però que cada vegada viu més intensament els efectes del canvi climàtic.

Els principals efectes observats en els darrers anys a la conca mediterrània, punt calent del canvi climàtic  en el context global, son l’augment de la temperatura del mar i l’atmosfera com a més notoris. Fan pensar en un increment dels riscos naturals i extrems, així com una pèrdua de la biodiversitat, marítima i terrestre. No només afecta al medi biòtic, sinó també al medi antròpic, financer, social i turístic. La localització de la conca és clau per entendre les problemàtiques i els riscos a que s’exposa. Es troba en una zona de transició entre dues zones de circulació atmosfèrica, fet que provoca alternança de períodes tranquils i anticiclònics, amb períodes més complexes. Els períodes anticiclònics i càlids superen als períodes humits, per tant, les onades de calor a l’estiu, i de vegades, fora de l’estiu, s’incrementen a la vegada que persisteixen en el temps. En conseqüència, la temperatura de la superfície del mar augmenta entre  0,29 i 0,44ºC per dècada. També repercuteix en el nivell de salinitat de l’aigua, provocant un augment gradual de més de 0,6psu a finals de segle.

Altres efectes son l’increment dels períodes de sequera, així com també la recurrència més especiada però més intensa d’esdeveniments adversos com pluges torrencials, ciclons mediterranis i temporals d’onatge significatiu i l’increment d’incendis forestals. Aquest fet incideix de ple en la classificació climàtica de Köppen, llocs on ara estan categoritzats com a clima mediterrani, passaran a ser desèrtics semiàrids, en especial la Península Ibèrica, així com també regions de clima oceànic, esdevindran regions amb clima mediterrani.

On més es notarà aquest canvi és a la meitat nord de la conca, per tant, zones Europees destinades al turisme es veuran notablement afectades, com Itàlia, les Illes Balears, el llevant de a Península Ibèrica i Grècia. Les vulnerabilitats específiques de la regió mediterrània són molt nombroses, essent les inundacions de les costes el factor més alarmant, a més a més de com s’ha comentat, l’augment de les sequeres i les onades de calor. Tot això comporta un seguit de vulnerabilitats en molts aspectes socioeconòmics i de recursos naturals, per exemple manca d’aigua potable, i excés de demanda per part d’agricultors, sector molt important de la conca mediterrània juntament amb el sector terciari, provocant d’aquesta manera una dependència difícil de revertir. Els boscos mediterranis pateixen sequeres cada vegada més recurrents i intenses, fet que els desgasta, a més a més de patir greus incendis que en condicionen encara més el seu correcte desenvolupament. Com s’ha comentat anteriorment la façana costanera rebria l’embat més important d ‘aquest canvi, on els temporals poden afectar amb més insistència, provocant així un major impacte i més perllongat en el temps, sumat al fet que el nivell de la superfície del mar seria superior, per tant, amb més capacitat de destrucció.  L’est del mediterrani es veuria més afectat per l’augment del nivell del mar, en especial atenció Egipte.  

 

 A nivell sòcio-humà, la demanda d’aliments provocada per el creixement demogràfic i altres processos demogràfics serà impossible d’abastir amb el producte local, havent de cercar importacions per satisfer la demanda. Aliments com els cereals, olives ,arròs o arbres fruiters poden patir canvis en la seva producció i creixement.  També les onades de calor més constants i intenses poden provocar riscos de salut greus, sobretot en infants i dones a les ciutats i zones de costa. Més de 70 milions de persones es veurien exposades a un estrès càlid l’any 2050.  L’augment de temperatura estival, implica nits tropicals, o tòrrides cada vegada a més ciutats, un factor molt perjudicial. La salut humana és també vulnerable a altres riscos alterats per el canvi climàtic.

L’IPCC ha elaborat un seguit de mesures d’adaptació i desenvolupament sostenible a la conca Mediterrània que inclou aspectes que afecten a tots els àmbits econòmics i socials. Els ecosistemes insulars plantegen mesures per prevenció d’incendis, així com regeneració de vegetació. L’agricultura eficient és clau per la conservació i estalvi d’aigua, potenciant el sistema de regadiu mesurat o utilització d’eines agroecològiques per major retenció d’aigua dels sòls.  Millorar les infraestructures dels edificis fent-les més sostenibles i verdes és clau, així com implantació d’avisos en cas de temps sever per poder prevenir els seus efectes adversos. El canvi climàtic a la regió mediterrània impacta de forma desproporcionada i desigual.

Els sectors on la transformació i mitigació han de ser més importants son l’energia, el turisme, sector hidràulic, alimentació, finances i les franges costaneres. Aquest àmbits han de ser tractats amb especial atenció per poder reduir els efectes, així com cercar alternatives sostenibles per retardar-ne el procés. La política juga un paper clau en l’aplicació de les mesures pertinents, ja que es necessita una jurisdicció que les avali de forma bilateral, impulsant projectes amb fons monetaris generosos. El MSSD ( Mediterranean Strategy for Sustainable Development) és una eina jurídica que s’aplica per regular els problemes ambientals a la conca mediterrània.

En conclusió, el mediterrani presenta circumstàncies que fan reflexionar sobre l’arribada del canvi climàtic, afectant a tots els sectors de l’economia, biòtic, social i antròpic. Les inundacions,  sequeres, l’augment d’onades de calor i la pujada del nivell del mar son els efectes que més repercussió directa poden causar a la societat, essent el mediterrani un punt calent en el context planetari. L’adaptació  i mitigació d’aquest canvi és clau per poder continuar amb els processos socials i econòmics que es donen a la conca, ideant projectes sostenibles per reduir l’impacte del canvi climàtic.

INFLUÈNCIA DE LES CIUTATS EN EL CANVI CLIMÀTIC ACTUAL: L’ILLA DE CALOR I DISMINUCIÓ DE PRECIPITACIONS; CONSEQÜÈNCIES I PREVISIONS

 

Existeixen nombroses evidències que demostren que el clima està modificat per l’activitat humana i en conseqüència les ciutats juguen un paper fonamental en aquesta modificació climàtica des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu. Des de finals del s.XVIII l’èxode rural s’ha anat accentuant, sobretot per buscar una vida més plena i que pugui aportar una millor qualitat de vida als que ho busquen, i és que una ciutat ofereix moltes més possibilitats i comoditats que un poble no gaudeix. A nivell serveis, laboral, econòmicament o fins i tot social. Avui en dia, més de la població mundial viu en ciutats, per això es pot afirmar que vivim en l’era urbana o ciutat global, accentuada per la globalització de l’economia. A nivell estatal, més del 75% de la població espanyola vivia en ciutats de més de 10.000 habitants, i més del 40% en ciutats de rang superior de més de 100000 persones. A més població més temperatura, això genera alguns problemes a les ciutats en el marc ambiental, a més a més agreujat per un creixement desigual de les ciutats. Per intentar entendre i comprendre aquest fet, es realitzaran comparacions de temperatures a diferents punts de ciutats espanyoles en diferents situacions per poder veure si es compleixen regles o s’estableixen patrons que permetin confirmar la hipòtesi de que les ciutats canvien el clima.

Existeixen nombrosos articles que estudien els efectes del canvi climàtic en les grans urbanitzacions, i com aquestes tenen el poder de canviar patrons o comportaments atmosfèrics, tant enfortint-los com debilitant-los. Ja els anys 90 els primers precursors de realitzar estudis van ser Almendros Coca, M. Y López Gómez,A. Estudiant les diferències termomètriques entre el centre de Madrid i la perifèries, establint el riu Manzanares com a principal causant de la diferència acusada. Seguidament,  un dels primers reconeguts que varen apostar i estudiar aquest fet és precisament Jorge Olcina, ja a la dècada dels 2000, comparant variables climàtiques en diferents punts de les principals ciutats espanyoles com per exemple Madrid, Barcelona o València durant la dècada dels 90. Ja en aquell moment existien diferències de variables climatològiques com el vent o la temperatura en situacions d’estabilitat entre el centre de la ciutat i les zones perifèriques. També l’any 2009, Felipe Fernández García va publicar un article a la revista Investigacions Geogràfiques on es parla precisament del paper de les ciutats en el clima i com aquestes el modifiquen. Javier Martín Vide, Mº del Carmen Moreno Garcia o Antonio Otero.

Figura 1: distribució de l’efecte illa de calor a Barcelona una nit d’hivern. Font: UB/AMB

Tots els autors dels estudis pertinents arriben a la mateixa conclusió establint així la principal causa de la diferència de temperatura acusada entre el centre de la ciutat i la perifèria; l’efecte illa de calor. Aquest efecte està caracteritzat per un augment de la temperatura des de l’exterior cap a l’interior de les ciutats i que es dona en major mesura en situacions d’estabilitat atmosfèrica els mesos d’hivern i tardor, i secundàriament primavera i estiu. La trama de la ciutat i els materials dels edificis propicien aquest efecte, ja sigui per poca ventilació dels carrers, insuficient aïllament dels edificis, excés d’asfalt, excés de transport rosat, etc. Aquests factors principals inapreciables per l’ésser humà a simple vista, que afecten a la temperatura també s’extrapolen a altres variables climàtiques com per exemple la precipitació que cau a una ciutat o la intensitat del vent. L’altura dels edificis pot ser un factor desencadenant d’un dèficit de precipitació a una ciutat, així com la contaminació pot ser el contrari, un benefactor per un increment de pluja.  Altres factors externs afecten a que hi hagi canvis substancials entre el centre i la perifèria però el més notori és l’illa de calor, derivat de la gran quantitat d’edificacions i com s’ha comentat, de l’entramat urbà.

Figura 1: distribució de l’efecte illa de calor a Barcelona una nit d’hivern.

Com s’ha comentat anteriorment l’illa de calor és el desencadenant de la diferència de temperatura i com a principal factor de la modificació del clima en el context urbà. Els factors que intervenen en aquest procés d’escalfament dels centres urbans son l’acumulació de calor antropogènic durant el dia i la disminució de la evaporació de l’aire per la poca impermeabilitat de l’asfalt urbà ( Moreno 2006). A més a més la captació de radiació solar per part dels edificis implica una acumulació de temperatura i la dificultat d’alliberar-la durant la nit. Com més gran sigui una ciutat, més gran serà aquest efecte, per tant més diferència. S’ han arribat a mesurar fins a 10ºC de diferència a la ciutat de València entre el centre històric i l’extraradi de la mateixa ciutat.  Al llibre elaborat per Jorge Olcina y Javier Martín Vide – Climas y tiempos de España_ es citen un seguit de ciutats on el fenomen de l’illa de calor és molt notori. Realment totes les ciutats o capitals de província experimenten en major o menor mesura el fenomen de l’illa de calor.

 

LOCALITAT	VARIACIÓ I.CALOR	MATERIAL UTILITZATS	POBLACIÓ
Madrid	9ºC	Formigó i maó	3,2 milions (2018)
Barcelona	8ºC	Formigó i pedra	1,6milions (2018)
València	10ºC	Formigó i ciment	790 mil (2018)
Saragossa	5ºC	Maó i pedra	660 mil (2018)
Logronyo	3ºC	Maó i ciment	150 mil (2018)
Santa Cruz de T.	3ºC	Maó.	204 mil ( 2018)

Taula 1: Distribució dels ítems més rellevants característics. Elaboració pròpia.

Es pot observar com el material més dominat és el maó, un material que acumula amb molta facilitat la temperatura elevada i li costa alliberar calor emmagatzemat. És la principal causa del fenomen de l’illa de calor. El formigó també representa un material important en construcció d’edificis per el seu baix cost de producció actualment.

Gràfic 1: distribució del material més utilitzat a ciutats Españoles

També anteriorment s’ha comentat l’importància de l’entramat urbà de la ciutat, és a dir, la distribució dels carrers. En el cas de Barcelona, majoritàriament està orientada de nord-oest a sud-est. Tenint en compte que a l’hivern(moment de l’any on el fenomen és més accentuat) el vent predominant és l’oest, per tant no arriba perpendicular als carrers del centre, sinó que es troba obstacles per poder moure l’aire estancat. L’eixample és el districte on l’illa de calor és més intens, concretament la Plaça Universitat és el punt més càlid nocturn de tot Catalunya en situacions d’estabilitat.

BARRI	TEMPERATURA	NºVEHICLES DIARI
Eixample	9ºC	88278
Sants- Montjuic	7ºC	36261
Gràcia	6ºC	28916
Poblenou	5ºC	949
Sant Andreu	3ºC	6272

Taula 2: Relació entre nombre de cotxes diari  temperatura per barris. Elaboració pròpia.

Gràfic 2: Distribució de temperatura i nombre de vehicles dirai a barris de Barcelona 

Es pot observar com als barris on la circulació de cotxes és més elevada, la temperatura és més alta, i com a mida que ens allunyem del centre de la ciutat la temperatura baixa en consonància. A nivell general de la ciutat de Barcelona aquest patró es compleix , la zona més fresca és el barri de Sant Andreu i La Verneda i el més càlid l’Eixample. 

En els propers anys les previsions apunten a una disminució de la població total a la ciutat del context d’Espanya, fet que podria propiciar la disminució d’aquest efecte, a més a més de la situació derivada del covid amb un èxode de la ciutat al camp en busca d’una millor qualitat de vida no basada en economia.

És innegable que el clima i la ciutat estan en procés de canvi, i que els dos conceptes van de la ma i s’interrelacionen entre si.  En resum, el creixement de les ciutats en el darrer segle ha propiciat un augment de temperatures al centre de les ciutats, agreujat a més a més per els materials de construcció d’aquestes, materials que retenen l’energia calorífica. A diferència d’altres materials més lleugers que tenen més capacitat de desfer-se d’aquesta temperatura elevada, el maó i el formigó son els materials més emprats a les principals ciutats d’Espanya.

Aquest fenomen però no és exclusiu de la península Ibèrica, ja que es pot extrapolar a moltes ciutats Europees de latitud mitjana, o grans metròpolis dels Estats units d’Amèrica o Àsia. En aquestes regions superpoblades, el fenomen s’intensifica i s’estén a una superfície més gran. Tòkio, Nova York, Chicago, Shangai o Moscú son exemples de ciutats que registren “super” illes de calor amb diferències que poden arribar a superar els 15ºC.

Com s’ha vist anteriorment la trama urbana, la circulació abundant de vehicle rodat o l’organització dels carres en segons quines direccions també impliquen una diferència de pluja i intensitat de vent. Les ciutats que gaudeixen d’avingudes àmplies i grans orientades a els vents dominants ajuden a una millor ventilació i en conseqüència millor qualitat de vida.

En resum, el clima i el dia a dia de les ciutats, la seva organització i el flux de transport impliquen una millor o pitjor qualitat de vida. En les nostres mans queda canviar aquest concepte amb polítiques restrictives de vehicle rodat i apostar per els espais verds i amplis, on hi hagi una regeneració de l’aire. 

240 kilometros, en 25 minutos

El vuelo entre Barcelona y Palma de Mallorca es uno de los más cortos de todos los vuelos nacionales, con una duración aproximada entre 20 minutos 40 minutos, siempre dependiendo de las condiciones atmosféricas y los vientos en altura que pueden favorecer la velocidad.

A continuación os presento las rutas de despegue y aterrizaje entre los dos aeropuertos.  

La ruta que normalmente se toma saliendo des de Barcelona es la siguiente ( con viento en despegue de tercer y cuarto cuadrante) con aterrizaje en PMI con viento también del tercer y cuarto cuadrante.

En el caso de que en Palma el viento sea del primer o segundo cuadrante ( Entre Noroeste y Noreste) el aterrizaje se efectúa des de la bahía de Palma, en este sentido: 

En condiciones de buena visibilidad, minutos después del despegue ( aprox. entre 4 y 7 minutos) se puede divisar la isla de Mallorca mirando hacia el sur y si en el avión nos sentamos en el lado derecho.

 En este espacio de tiempo la altura ya es suficiente para divisar una distancia de 200 kilómetros.

CURIOSIDAD

De todas formas des de Barcelona también se puede divisar la isla a ojo, cuando las condiciones son favorables. Normalmente estas condiciones se dan por la mañana, y sólo cuando el viento es de Noroeste o norte, una humidad relativa a nivel bajo baja y sin nubes. 

Mallorca des de Barcelona, Fuente: DdM

La primera ruta es la que más me gusta, ya que al llegas a Mallorca entrando desde el norte y sobrevuelas toda la isla, puediendo observar así toda la geografía de la isla. personalmente suelo coger el asiento en ventana y lado derecho del avión ya que me permite divisar toda la sierra de Tramuntana además del centro de la Isla.

Se observan perfectamente todas las localidades como por ejemplo Sa Pobla, Campanet, Inca, Binissalem o Santa María, y en último plano toda la bahía de Palma, y la pista del aeropuerto. 

Despegando des de barcelona dirección NE, panoramica de la ciudad y el aeropuerto a la izquierda, separado por el riu Llobregat.

Proyección de la sombra de las nubes de la serra. 

En primer plano, Muro y en segundo plano Sa Pobla.

Panoramica del pla de Mallorca. Fuente: elaboración propia.

La zona norte de la isla, bahía de Pollença al fondo, y pla de Mallorca en prime plano.

CONVECCIÓN EN LA SIERRA

Sobrevolar la sierra de Tramuntana con nubes tipos convectivo( cúmulos o cumulonimbos) es realmente un gusto ya que se pueden observar los desarrollos y las estructuras internas de estas formaciones nubosas tan aparatosas. 

Durante los meses de más insolación ( entre abril y octubre) se produce una convección casi diaria en el centro-norte de la isla a causa de la convergencia de los vientos en superficie de "embat". Este fenómeno es causado por la interacción de las brisas marinas que entran des de la bahía de Alcudia al norte y la bahía de Palma al sur. Normalmente el viento de SW suele ser el que se refuerza más y provoca que se mueva el avión en el descenso sobrevolando la isla. 

El embat es un viento flojo o moderado que se produce a causa de la diferencia de temperatura que se produce entre la superficie marítima más fresca y el calor de la superficie terrestre y que tiene como función refrigerar o refrescar el ambiente, aunque realmente solo lo consigue hacer en la línea de la costa aportando sensación de bochorno o " basca". 

Este fenómeno provoca el crecimiento de las nubes ya que estos dos vientos húmedos procedentes de las dos bahías chocan y en consecuencia crecen las nubes. 

Sobrevolar estas nubes normalmente produce turbulencias en el avión ( leves) a causa de las corrientes ascendientes y descendientes de aire. En ocasiones el avión se ve obligado a ejecutar una vuelta más grande para evitar este tipo de nube ya que son peligrosas si están muy desarrolladas. 

Llegando a Mallorca des de el N, convección diurna marcada. 

También se puede observar Es gorg blau! ( Foto de julio 2020)

Entrando dentro de los cumulunimbus...

Ya dentro de las nubes desarrolladas..

Ya saliendo del área de convergencia, con la bahía de palma en último plano.

 

Viajando entre Mallorca y Barcelona

 Hola!😉

Me llamo Xavi, tengo 21 años y soy un fanático del tiempo y la meteorología adversa. El mediterráneo es una de las tierras por excelencia en los meses de cambio por ejemplo el otoño ( entre agosto y noviembre), momento en el que se dan los fenómenos severos más relevantes.

Soy de Barcelona pero resido entre Mallorca y la ciudad condal, por lo que estoy sobrevolando el mar Balear casi cada semana y puedo observar la belleza de las nubes y la geografía des de las alturas. Soy estudiante de geografía en la Universitat de Barcelona, ahora me encuentro cursando tercero de carrera.

En este blog iré analizando las situaciones relevantes que se den en este espacio comprendido entre las islas Baleares y Cataluña, así como datos climatológicos, estadísticas, experiencias, fotografías y vídeos y todo lo que se me pueda ocurrir que sea interesante.

Este soy yo, un saludo meteofrikis!